El programa Un Barri en Plural, és una eina més, complementària a tota la tasca que des de la Fundació SURT desenvolupem, per aconseguir apropar les diferents realitats culturals i socials, a través de la informació, la sensibilització i la participació , fomentant valors i actituds que afavoreixin la convivència intercultural, la cohesió social i la equitat de gènere en espais on la multiculturalitat és latent .

El programa planteja diferents línies d’accions segons la població a què s’adreça

ADREÇAT A VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA:

1.Tallers itinerants d’informació i sensibilització

Un viatge històric pel barri: Taller distribuït en dues sessions grupals que anirem implementant de forma itinerant en diferents recursos i entitats dels barris dels districtes seleccionats: Associacions de veïns i veïnes, AMPES Escoles, Associacions , etc… En el taller s’explica l’evolució del barri i/o districte en concret, i com ha anat configurant-se socialment i demogràficament en els darrers 50 anys. El taller permetrà identificar la identitat d’ “immigrant” que tots els veïns i veïnes del barri tenim (tant els que acaben d’arribar , com els que ja fa temps que hi viuen) i permetrà començar a desenvolupar un treball de “reconeixement de l’altre”. Els i les assistents faran un viatge propi per la seva trajectòria al barri, personal i familiar per veure quins són els orígens, i quines similituds i diferències hi ha entre les diferents històries dels veïns i veïnes autòctons i immigrants.

Qui són els nostres veïns i veïnes?: Taller de 3 sessions que vol donar a conèixer els diferents codis culturals i pautes generals de convivència de les principals comunitats que viuen en el mateix barri o territori. El taller permetrà sensibilitzar les persones dels barris de ciutat vella , mitjançant informació sobre les principals cultures amb qui comparteixen el barri, de manera que permetrà trencar alguns estereotips i conèixer millor el/la veí/ïna , sigui d’on sigui, i acostar-se més a una convivènica real entre cultures. Els tallers es distribuiran de la següent manera:

• Sessió sobre Convivència i ciutadania.
• Sessió sobre els codis culturals i socials de les diferents comunitats (I).
• Sessió sobre els codis culturals i socials de les diferents comunitats (II).

2.Concurs / Exposició “Un barri en plural

Les persones que hagin participat en els tallers i altres veïns i veïnes que hi estiguin interessats/des, podran participar aportant imatges i fotografies antigues i actuals on es mostri la diversitat i la pluralitat dels nostres barris i la realitat de la immigració.

Les persones que hi participin podran veure exposades les seves fotografies en una exposició que es farà a finals d’any : “Un barri en plural” on s’escollirà la millor fotografia que es premiarà amb 300 euros.

L’Exposició es farà en algun espai d’alguna entitat o servei del Districte, a determinar.

ADREÇAT A PROFESSIONALS D’ATENCIÓ DIRECTA DE DIFERENTS ÀMBITS:

3.Servei de Mediació Intercultural: S’oferirà el servei d’un equip de mediació intercultural a serveis d’atenció directa dels districtes als quals ens adrecem, que atenguin població immigrant i que necessitin eines per a garantir una atenció adequada a aquestes persones i un major accés d’aquestes persones als recursos i serveis que ofereix el territori.. El servei oferirà unes hores determinades de mediació i d’assessorament i/o formació en els propis serveis a aquells/es professionals dels diferents àmbits (sanitari, educatiu, laboral i comunitari) que ho requereixin.

Título: Promoviendo el liderazgo de mujeres indígenas, campesinas, asalariadas y artesanas en tres macro regiones del Perú
ONG: Entrepueblos
País: Perú: Piura (Tambogrande), Junín (Concepción), Cusco (Urubamba)
Contraparte: PDTG (Programa Democracia y Transformación Global)

Descripción del proyecto:

En Perú la mitad de la población total son mujeres y el 23% viven en áreas rurales. Las condiciones de vida en el campo: desigualdad social, analfabetismo, exclusión, mortalidad materna, precariedad laboral, ausencia de cargos públicos, violencia… hacen que el 67% de ellas se mantengan en situación de pobreza.

En los últimos años, han estado emergiendo numerosas organizaciones, desde diversos sectores, de mujeres que levantan la voz protestando e intentando construir un marco igualitario y de real democracia para ellas. Una de estas organizaciones es Femucarinap.

El proyecto busca fortalecer y dar soporte al movimiento de mujeres campesinas e indígenas en Perú, a través de 4 componentes:

• Fortalecimiento organizativo de la Femucarinap a nivel nacional y organizaciones locales.
• Formación y capacitación de líderes en temas de derechos humanos, democracia, soberanía alimentaria, género, liderazgo y violencia contra la mujer.
• Asesoría legal a lideresas, debido a la creciente criminalización de la protesta social.
• Participación en campañas, trabajo comunicacional y fortalecimiento de alianzas.

Título: Salud Mental a través de Procesos de Sensibilización y Formación Artística con jóvenes
ONG: Caja Lúdica (grupo dentro de Ceiba)
Lugar: Huehuetenango, Guatemala

Caja Lúdica es un colectivo que tiene como objetivo contribuir a la cohesión social y al ejercicio respetuoso y solidario de la diversidad cultural, revalorizando el juego y la cultura como elementos dinamizadores y transformadores. Promueve y coordina procesos de sensibilización humana y formación artística con la finalidad de aportar creativamente al desarrollo integral de la población de Guatemala, al reconocimiento de los Derechos Humanos y a la recuperación de la confianza, la convivencia, el respeto a la vida y a la naturaleza.

Descripción del proyecto:
Se plantea el desarrollo de procesos de sensibilización y formación artística como parte del trabajo de salud mental con tres grupos de jóvenes utilizando herramientas eficaces como el teatro comunitario, la danza y elementos de comparsa como zancos, malabares y acrobacia, generando la sensibilidad y la participación creativa. Se impulsará la organización por parte de los y las jóvenes de actividades artísticas en sus propias comunidades así como la multiplicación de la metodología a otras comunidades.

Objetivo general:
Despertar en los y las jóvenes de los grupos participantes la sensibilidad, la conciencia y reconocimiento del ser, su interacción con el otro y el entorno, contribuyendo a la recuperación de la salud mental, la identidad cultural y los valores humanos.

Población beneficiada:
Jóvenes, de etnias Mam, Chuj y Jacatelca quienes a su vez llevarán los beneficios al total de personas que habitan en sus comunidades y quienes participarán de las actividades. Se crearán vínculos con jóvenes de otras comunidades.

Justificación:
En un contexto de postguerra, las nuevas generaciones que viven en esta región, han crecido en una vida de permanente migración y desintegración familiar. Además de sufrir la pobreza económica, viven en un proceso de empobrecimiento cultural dado por la pérdida de identidad, valores propios y cultura ancestral. El narcotráfico ha contribuido sembrando muerte y desintegración. Las mujeres, especialmente, son víctimas de fuertes abusos a los derechos humanos y violencia intrafamiliar.

Con este proyecto se pretende contribuir al desarrollo de procesos de salud mental como, práctica de autoestima, respeto, solidaridad, confianza y convivencia a través de procesos de sensibilización y formación artística.

Reedición de 4 manuales de divulgación para promotores y promotoras pecuarios en las comunidades rurales.

Titulo: Fortalecimiento de la soberanía alimentaria en Centroamérica
O.N.G.: Veterinaris sense Fronteres
País: Guatemala
Contrapartes: 14 organizaciones contrapartes de VSF en Guatemala, Honduras y El Salvador
Aportació aproximada del grup: 2250 euros

Vetermon nos presenta una pequeña parte de un proyecto mayor, una diversidad de actuaciones en 3 países de América Central (Guatemala, Honduras y El Salvador), enfocadas hacia el aumento de la Soberanía Alimentaria de los pueblos.

Centroamérica tiene una población de 40 millones de personas, con una densidad de 77 habitantes por km cuadrado.La mitad son mujeres. Tres de cada cinco centroamericanos viven en condiciones de pobreza y se encuentran la mayoría en zonas rurales. Los datos actuales de pobreza y hambre son muy elevados (por encima de la media latinoamericana) para los cuatro países más pobres. La pobreza (Honduras 79%, Nicaragua 71%) y el hambre (Guatemala 49% de desnutrición crónica) afectan en mayor medida a las zonas rurales.
Por otro lado, Centroamérica posee las virtudes de ser región megadiversa (centro de origen de especies animales y vegetales) con vocación forestal y cultura agrícola por excelencia y sin embargo, la dirección de las políticas agrícolas, pecuarias y energéticas de la región han desestimulado la producción de pequeños/as y medianos/as campesinos/as, provocando el abandono de las estrategias de autoabastecimiento, grandes éxodos del campo, feminizando el medio rural y agudizando las condiciones de pobreza. Hoy existen serias crisis sociales y crisis alimentarias que caracterizan a la región y que tienen origen en más de 20 años de políticas erradas para el desarrollo de la región.

El trabajo de VSF se orienta hacia el mundo rural, hacia las comunidades campesinas que ven peligrar su Soberanía Alimentaria por la imposición de modelos de producción que consideran los alimentos como una mercancía, no como un derecho fundamental de los seres humanos.

Dentro de esta población meta, los esfuerzos se dirigen especialmente a las mujeres, visibilizando y revalorizando su papel fundamental en la alimentación familiar, y a las poblaciones indígenas destacando su papel en la conservación y rescate de las prácticas tradicionales y de la cultura local.

Título:Enfortiment de l’educació autònoma zapatista del Cargol IV de Morelia.

Aportació aproximada del grup: 2250 euros

Descripció: Un dels objectius de l’Educació Autònoma és la creació dels seus propis materials per a totes les escoles. Des que van iniciar l’organització de l’educació autònoma el setembre de 1999 fins ara no han deixat d’avançar i produir materials que actualment s’estan usant a les
escoles comunitàries de secundària.

Antecedents: L’ONEAI, Organització de la Nova Educació Autònoma Indígena, com el seu nom indica és una organització autònoma i Indígena de tots els pobles que formem els 3 Municipis i 13 Regions autònomes, que formen el Caracol IV Torbellino de nuestras palabras.

Està formada per 215 educadors de les escoles comunitàries, 50 educadors de les escoles secundàries.

Objectius generals de l’educació:

• Educació sense discriminació i amb igualtat.
• Aprendre del propi poble, valorar la pròpia cultura, llengua, tradició i costums i no deixar que es perdin.
• Acabar amb l’analfabetisme que durant aquests anys ens van imposar. Que cap nen o nena no es quedi sense aprendre a llegir i a escriure.
• Tenir un bon equip d’educació, d’educadors i educadores ben capacitats i preparats per atendre les escoles zapatistes.
• Impartir totes les classes en llengua materna.

Podeu consultar una informació més extensa d’aquest projecte aquí.

Un grup de missioners arriba l’any 1958 a Guatemala, un país que patia una onada evangelitzadora i que va provocar més tard un enfrontament amb les autoritats indígenes tradicionals. Paral·lelament, entre els membres de la missió sorgeixen discrepàncies que es tornaran irreconciliables quan la violència política arriba a l’àrea ixil i es produeixin les primeres víctimes entre els catequistes i els feligresos. El mossen Ruben, de sobte, es troba amb una sèrie d’esdeveniments que mai no hauria imaginat en arribar al país.

Del cielo a la montaña vol ser una contribució a la recuperació de la memòria històrica, l’exigència de justícia i la reparació per a les víctimes del genocidi. La lluita per la terra és al darrera de les barbaritats d’aleshores i ens ajuda a entendre la violència contra activistes socials i líders comunitaris a l’altiplà de Guatemala.

Tots els beneficis de la venda d’aquest llibre serviran per donar suport a les consultes comunitaries contra els megaprojectes hidroelèctrics i miners i a la defensa dels territoris indígenes del nord del Quiché.

Per més informació sobre el llibre www.delcieloalamontana.org; des d’aquesta web també podreu descarregar el pròleg i la primera part del llibre.

Si tens problemes per trobar aquest llibre posa’t en contacte amb nosaltres.

• Fortalecimiento de la sobiranía alimentaria en Centroamérica. Reedición de 4 manuales de divulgación para promotores y promotoras pecuarios en las comunidades rurales: Veterinaris sense Fronteres (Guatemala).
• Edició d’un llibre per les escoles d’educació autònoma al Caracol IV de Morelia a Chiapas: IGMAN-Acció Solidària (Mèxic)
• Un barri en plural: Fundació de dones SURT (Barcelona)
• Salud mental a través de procesos de sensibilización y formación artística con jóvenes de 3 municipios de Guatemala: Caja Lúdica (Guatemala)
• Programa Democracia y Transformación Global (PDTG) - Promoviendo el liderazgo de mujeres indígenas, campesinas, asalariadas y artesanas en tres macro regiones del Perú: Entrepobles (Peru)

Es va obrir un petit debat sobre la manca de posicionament de les ONG’s presents a l’assemblea davant les lluites de la societat civil d’aquelles zones on estaven presentant els projectes, en concret sobre el conflicte al departament de San Marcos, a Guatemala, amb les agressions i 8 assassinats d’activistes per oposar-se als plans de Unión Fenosa. Seguirem aquesta situació per la llista de correu i també al nostre butlletí de l’estiu on explicarem els projectes que es van presentar. De manera excepcional aquest curs 2010-2011 vam decidir participar en els cinc projectes que es van presentar de manera que dos d’ells (tenen en comú que son edició de materials prèviament elaborats) compartiran l’aportació de 4500 euros que sempre recollim per cada projecte.

L’altra part de l’assemblea vam fer un breu resum d’aquests 15 anys i no vam llegir un escrit elaborat per a aquesta ocasió però que el podeu trobar en aquest butlletí. També el nostre tresorer ens va fer cinc cèntims dels comptes del grup.

Malgrat importants absències, al sopar érem 35 persones que vàrem poder gaudir d’un sopar una mica accidentat. Des d’aquí us transmetem les disculpes de l’equip de cuina per les deficiències dels plats.

Pensem que la idea del mercat d’intercanvi de llibres va estar encertada encara que l’haurem de perfeccionar. El proper any millorarem el sistema tant pel que fa a l’horari com al nombre de llibres per persona per tal que ningú que n’hagi portat no es quedi sense endur-se un altre. Esperem que algunes aprofiteu aquest any per millorar el vostre gust literari.

Agraïm de manera especial la participació del Carlos i de les meravelloses hostesses de la subhasta. I a totes vosaltres la bona predisposició a jugar, riure i per les vostres aportacions materials. En total vam recollir 443 euros per cobrir despeses anuals del grup i 50 dels quals hem aportat per col·laborar a pagar el viatge des d’Afganistan de Marian Rawi, membre de RAWA que vam entrevistar per aquest butlletí.

La llàstima va ser que el moment àlgid de la nit va arribar una mica tard i que molta gent va haver de marxar per poder agafar el metro. Per aquest motiu us plantegem la possibilitat d’organitzar la trobada-sopar en divendres i necessitem que ens dieu la vostra opinió.

I evidentment ens autofelicitem, totes i tots, per aquests quinze anys i pel muntatge de fotos fet per a l’ocasió. Si voleu recordar els millors moments d’aquella nit, visiteu el web del grup i si us plau no dubteu a escriure les vostres opinions i fer-nos arribar les vostres aportacions i suggeriments.

GALERIA FOTOGRAFICA

És necessari tenir instal·lat el Adobe Flash Player v.10

El desembre del 94, d’això fa ja quasi 16 anys, es va iniciar un moviment que aleshores ningú no sabia on aniria a parar. Com sempre, molts partits van utilizar l’acampada amb finalitats polítiques, algunes ONG van experimentar un augment vertiginòs de participació, i d’altres vàrem creure que era necessari traslladar la mobilització del carrer als centres de treball. La bona fe ens va fer creure que seria fàcil rebre el suport de la part social i que els sindicats s’abocarien en aquesta lluita de transformació. Però la realitat, força coneguda, va ser una altra. Les relacions amb l’empresa mai han estat ni bones ni dolentes, de fet són inexistents. La indiferència ha estat el fil conductor durant tot aquest temps. Després d’un bon grapat d’anys de funcionament i de donar la pallissa, el comitè, per esgotament, va aprovar que el grup formaria part d’aquesta institució la qual cosa ens feia pensar que les delegades i els delegats de les diferents forces sindicals s’implicarien. No cal dir que això no ha passat, passen els anys i el nostre grau d’ingenuïtat no ha disminuît, i sembla mentida perquè ja tenim una edat.

El que és cert és que poques pensaven que a aquestes alçades del segle XXI continuariem un nombre important de treballadores i treballadors en aquest projecte. Malgrat el menyspreu del nostre entorn i de no haver assolit molts dels objectius del principi, creiem que aquesta resistència ha estat la nostra gran victòria. I encara que la nostra aportació a canviar el món ha estat i és mínima, molta gent ens ha fet arribar el seu agraïment pel nostre suport i això és el que compta i ens motiva a continuar.

Hem de ser positives i veure quines coses hem aconseguit, com hem canviat, tota la gent que hem conegut i tot el que hem après. En alguna ocasió les reivindicacions pel 0,7 van formar part de la plataforma de conveni. Durant aquest 15 anys hem participat amb més de 22 ONG, més de 19 paÏsos i hem assolit la participació en quasi 60 projectes. Hem sabut sobreviure als canvis i ens compromès amb col·lectius diversos: insubmisos, okupes, anti transgènics, anti militaristes, feministes, objecció fiscal i d’altres. Ens vàrem adaptar a les noves tecnologies, amb un xic de dificultats. Hem apostat per la banca ètica. Hem plantat cara a la fundación telefonica per afers com: los céntimos de la nómina, pels seus projectes de “cooperació”. Hem estat i som crítiques amb la política econòmica i destructiva de Telefonica. I durant tot aquests anys hem compartit amb vosaltres xerrades, pel·lícules, llibres, manifestacions, assemblees, sopars i festes. I tot i que de vegades hem tingut la temptació de deixar-ho córrer i tancar la paradeta, hem tret forces no sabem d’on per continuar aquesta aventura.

Us agraïm de tot cor la vostra amistat, col·laboració i el vostre suport. Sense vosaltres res d’això hagués estat possible.

Grup 07 i més de treballadores i treballadors de Telefónica
Abril del 2010, any del 15è aniversari

El estand del Ministerio de Defensa estava custodiat pels mossos d’esquadra que prèviament havien desallotjat als militars allà presents, amagant-los en un quartet annex. Allà una cinquantena d’activistes de diferents organitzacions que conformen la campanya i d’altres que en donem suport, vam fer una mocadorada, un llançament d’avions de paper i una xiulada. Després d’una bona estona vam marxar direcció a l’espai del Departament d’educació, no sense deixar de passar per la zona del mossos d’esquadra, que també va rebre xiulades. Després de recordar al departament d’educació la seva col·laboració en aquesta macabra actitud de permetre la presència armada i militar als espais educatius del país, vam marxar, no sense el neguit de saber que la nostra acció, per ella mateixa, no té molt recorregut. Per això necessitem el ressò del màxim de la comunitat educativa.

LES ARMES NO EDUQUEN, LES ARMES MATEN!