És inevitable fer memòria del que és i ha estat el grup durant aquests quinze anys. De les incorporacions noves, dels membres incondicionals des del principi, de les persones que han surtit del món laboral i que encara continuen tenint-nos confiança i sobretot de totes aquelles que ens han deixat: l’Andres, company del 07 de la banca; el Joan, amic d’Entrepobles; i el Paco, company de Telefónica; un record molt especial per a ells. Vosaltres heu marxat però continueu sempre en el nostre record.
El desembre del 94, d’això fa ja quasi 16 anys, es va iniciar un moviment que aleshores ningú no sabia on aniria a parar. Com sempre, molts partits van utilizar l’acampada amb finalitats polítiques, algunes ONG van experimentar un augment vertiginòs de participació, i d’altres vàrem creure que era necessari traslladar la mobilització del carrer als centres de treball. La bona fe ens va fer creure que seria fàcil rebre el suport de la part social i que els sindicats s’abocarien en aquesta lluita de transformació. Però la realitat, força coneguda, va ser una altra. Les relacions amb l’empresa mai han estat ni bones ni dolentes, de fet són inexistents. La indiferència ha estat el fil conductor durant tot aquest temps. Després d’un bon grapat d’anys de funcionament i de donar la pallissa, el comitè, per esgotament, va aprovar que el grup formaria part d’aquesta institució la qual cosa ens feia pensar que les delegades i els delegats de les diferents forces sindicals s’implicarien. No cal dir que això no ha passat, passen els anys i el nostre grau d’ingenuïtat no ha disminuît, i sembla mentida perquè ja tenim una edat.
El que és cert és que poques pensaven que a aquestes alçades del segle XXI continuariem un nombre important de treballadores i treballadors en aquest projecte. Malgrat el menyspreu del nostre entorn i de no haver assolit molts dels objectius del principi, creiem que aquesta resistència ha estat la nostra gran victòria. I encara que la nostra aportació a canviar el món ha estat i és mínima, molta gent ens ha fet arribar el seu agraïment pel nostre suport i això és el que compta i ens motiva a continuar.
Hem de ser positives i veure quines coses hem aconseguit, com hem canviat, tota la gent que hem conegut i tot el que hem après. En alguna ocasió les reivindicacions pel 0,7 van formar part de la plataforma de conveni. Durant aquest 15 anys hem participat amb més de 22 ONG, més de 19 paÏsos i hem assolit la participació en quasi 60 projectes. Hem sabut sobreviure als canvis i ens compromès amb col·lectius diversos: insubmisos, okupes, anti transgènics, anti militaristes, feministes, objecció fiscal i d’altres. Ens vàrem adaptar a les noves tecnologies, amb un xic de dificultats. Hem apostat per la banca ètica. Hem plantat cara a la fundación telefonica per afers com: los céntimos de la nómina, pels seus projectes de “cooperació”. Hem estat i som crítiques amb la política econòmica i destructiva de Telefonica. I durant tot aquests anys hem compartit amb vosaltres xerrades, pel·lícules, llibres, manifestacions, assemblees, sopars i festes. I tot i que de vegades hem tingut la temptació de deixar-ho córrer i tancar la paradeta, hem tret forces no sabem d’on per continuar aquesta aventura.
Us agraïm de tot cor la vostra amistat, col·laboració i el vostre suport. Sense vosaltres res d’això hagués estat possible.
Grup 07 i més de treballadores i treballadors de Telefónica
Abril del 2010, any del 15è aniversari
Títol: Del cielo a la montaña
