Grup 0'7% i mes de treballadores i treballadors de Telefònica

Hola a totes i a tots.

Us arriba el que segurament serà el darrer butlletí. Han estat 16 anys compartint amb vosaltres la utopia de lluitar per aconseguir un món més just i solidari. Són molts anys de treball, de reunions, de projectes, d’assemblees i sopars, de mals de cap i també de moltes alegries. Segurament és necessari passar comptes dels objectius plantejats ara fa més d’una dècada i quins han estat assolits. Això, però, ho podem deixar pel dia de l’assemblea.

Però el que realment és important en aquests moments és saber per quines raons el grup deixarà d’existir, al menys de la manera que fins ara l’hem entès. Hem entrat en una situació difícil de resoldre. Les persones que formem part del grup de treball passem per una època un pèl complicada, cansament, poques energies, dificultats familiars, bé, tot allò que ens passa a la majoria, que tot i veure que no ens podem rendir ens falta combustible per tirar endavant.

Sense cap mena de dubte és un moment difícil de pair i fer aquest pas ens ha costat temps. Però la decisió està pressa. Per tant l’assemblea d’enguany serà un comiat. No cal dir-vos que ha estat un plaer compartir amb vosaltres tots aquests anys i que ens hagués agradat continuar uns quants més. Al llarg d’aquests anys ens heu fet confiança i això és inoblidable.

Pensem que segurament no és el millor moment per retirar-nos de circulació ja que vénen temps complicats per a la cooperació, temps de retallades socials de les quals la solidaritat no s’escapa; a “l’entrevista”, el Jesús Carrión ens explica que les organitzacions no governamentals ja han començat a buscar maneres de sobreviure a les noves polítiques d’aquest govern.

Segons el nostre parer, no existeix cap grup dins l’empresa que pugui substituir la feina del Grup 07 i+ de treballadores i treballadors de Telefónica. Sabem que algunes persones respiraran tranquil·les en saber que marxem, que no escriurem més articles ni farem cap més protesta contra la Fundación. Aquest havia estat un dels objectius dels darrers anys, fer visible que la Fundación Telefónica és un rentat d’imatge de les polítiques agressives de la gran transnacional i ho hem intentat reflectir a l’article sobre la Responsabilitat Social Corporativa o Empresarial. I diem que intentem perquè els mecanismes que fan servir per fer-nos arribar el seu missatge són difícils de contraatacar.

De totes formes confiem que les vostres aportacions, tant les econòmiques com les humanes, ara les feu arribar a col·lectius del vostre barri o altres organitzacions. Que el grup deixi de funcionar no significa que el treball estigui fet, ans el contrari, no podem mai deixar de fer coses , hem d’estar a l’aguait perquè els poderosos no tenen límits, són insaciables i nosaltres som el seu objectiu. Ara s’acosta una situació delicada, l’empresa vol desfer-se de part del negoci i de nosaltres també i hem d’estar preparades per plantar cara, ara més que mai hem de confiar els uns en les altres i fer-nos costat. Ara més que mai hem de ser solidàries.

I tornem a reiterar les paraules ja dites, us agraïm de tot cor la vostra amistat, col·laboració i el vostre suport. Sense vosaltres res d’això hagués estat possible.